CIENCIA

Laia Meseguer. Castelló de la Plana

El periodisme mòbil, també conegut com a Mobile Journalism o “MoJo”, ha suposat un gran canvi en la forma d'informar en l'era digital actual.

Així, els reporters utilitzen els seus dispositius en totes les fases del procés de creació i producció de peces periodóstiques: des de la gravació fins a la edició i la post-producció.

Leonor Suárez, periodista, cap de redacció d’informatius especials a RTVE a Astúries, i pionera del mobile journalism, exposa que aquesta forma de periodisme fou de gran utilitat durant la pandèmia. En aquest context de inmobilitat pel confinament, es va poder, fins i tot, produir informatius íntegrament amb el mòbil. Ara, explica: “no s’utilitza per necessitat, sinó per facilitat de transport i d’ús”. A més, l’experta en MoJo sentencia: “el periodisme mòbil no és revolucionari ni històric, però sí que és una nova forma de treballar”.

Leonor Suárez, pionera en periodisme mòbil en el panorama espanyol i internacional.

Els mòbils són ara les ferramentes preferides dels freelance, corresponsals i periodistes amb inquietuds per poder fer-ho -tot-. Aquestes periodistes, com Leonor Suárez a Espanya, o Glen Mulcahy, Dougal Shaw y Yusuf Omar en el panorama internacional, utilitzen els seus dispositius per capturar imatges vives, gravar vídeos sorprenents i realitzar entrevistes en temps real. Sense haver de carregar amb tot l'equip tècnic, els reporters es poden desplaçar lliurement i cobrir notícies en qualsevol lloc i moment. Ja no hi ha llocs inaccessibles o situacions impossibles de documentar.

Per exemple, Suárez va poder adentrar-se en les mines de Potosí per fer un reportatge d’imprevist, que ha sigut premiat i ha obert moltes portes a la periodista. Les mines de Potosí són perilloses i d'accés quasi impossible. I açò, precisament, és una oportunitat per al periodisme mòbil, ja que fer aquest reportatge amb un equip de gravació convencional es molt més complicat.

“El periodisme mòbil no és revolucionari ni històric, però sí que és una nova forma de treballar”.

L'autora Suzana Barbosa Canavilhas, en el seu article"Epistemologia del periodisme mòbil", explora les implicacions epistemològiques del periodisme mòbil i com aquesta pràctica està canviant la manera en què es generen i es consumeixen les notícies. Canavilhas destaca com el periodisme mòbil permet als periodistes treballar en temps real, generar continguts multimèdia i publicar-los a través de les xarxes socials i altres plataformes digitals.

Definitivament, la immediatesa és un dels grans avantatges del periodisme mòbil, però també ho són la creativitat i la innovació. D’aquesta forma, Suárez destaca la importància d’utilitzar aplicacions d’edició i gravació per augmentar la qualitat i professionalitat dels reportatges “MoJo”. Segons la pionera en periodisme mòbil, s’ha d’aprofitar l’auge de les innovacions tecnològiques actuals, com ara la Intel·ligència Artificial, les eines de realitat augmentada, els recursos visuals i altres ferramentes per crear històries interactives i immersives. Aquestes tècniques i un bon treball amb el story telling permeten crear històries d’una forma molt més gràfica, visual i completa: transportant a l’audiència al lloc dels fets.

El futur del periodisme mòbil es preveu prometedor, ja que les tecnologies mòbils continuen evolucionant i oferint més oportunitats a la cobertura d'actualitat en temps real. La participació ciutadana i la creativitat periodística es seguiran combinant per aportar perspectives fresques i consolidant el paper fonamental dels dispositius mòbils en el periodisme actual i futur.