La meitat del cel i de la música

La veu d'elles: Xiomara Abello, Rosio Cano i Aina Koda

Ainara Gimeno i Laia Meseguer. Castelló de la Plana

“Les dones aguanten la meitat del cel” és una expressió popular originada a la Xina i popularitzada per Mao Zeodong als anys 50 per posar en valor la alliberació de les dones. Betty Friedan també utilitza aquesta frase en els seus estudis feministes. La psicóloga, teòrica i líder feminista argumentava que les dones han sigut educades per a creure que el seu lloc és a casa i subordinades als desitjos i interessos dels homes, la qual cosa els impedia desenvolupar el seu potencial i contribuir plenament a la societat. Així, va compartir la frase de “les dones són la meitat del món” en el seu llibre “La mística de la feminidad”, per destacar l’opressió de les dones en una societat patriarcal i la necessitat de la igualtat de gènere.

Les dones són la meitat del cel, de la terra, i de la música també. El món musical ha estat un entorn profundament masculinitzat durant segles, però aquestes últimes dècades s’ha experimentat un gran canvi.

Xiomara Abello és guitarrista, compositora, filòloga i cantant procedent de Santa Magdalena de Polpís (Castelló). La cantautora es graduà en l’especialitat de Guitarra jazz al Conservatori Superior de Música de València i es formà en Guitarra Clàssica. Ha compartit escenari i projectes amb Xavi Sarrià, La Ravalera, o Feliu Ventura. Ha actuat en festivals, fires i concerts per tot arreu del País Valencià i Catalunya, i per diversos països de llatinoamèrica.

Després d’una llarga trajectòria, “Flor de xicoia” és el seu últim disc, empapat de les músiques i cultures llatinoamericanes, combinades amb les seues arrels valencianes, que Xiomara entremescla, estima i reivindica.

Rosio Cano és cantautora, estudiant d’història de l’art a la Universitat de València, i orgullosament covarxina. Potser també se li coneix per ser molt “tuitera”, i per haver donat les campanades al Festivern junt amb @cabrafotuda. Rosio és autora de “La forma dels núvols”, “Paraules amb Verí”, i “Cridem”, entre altres peces que conformen el seu últim disc. Obres sencilles i naturals, que viatgen a través del món interior i la sensibilitat de la compositora.

Aina Koda és una cantautora de música urbana: canta rap, trap i altres músiques underground. A més, és estudiant de periodisme a la Universitat Jaume I. L’artista viu la música i la creació artística d’una forma reivindicativa. Una de les seues últimes creacions porta el nom del seu poble, Polinyà del Xúquer, on canta orgullosa a les seues arrels i defensa la llengua i l’estima a la terra. Aquesta és una de les cançons que formen el seu últim àlbum “Percal”.

PROCÉS CREATIU

Cada una de les músiques té un procés creatiu i un món propi. "La música és un espai on volcar allò que em passa mesura que vaig vivint coses, experiències i interaccions amb persones”, expressa Xiomara Abello. Un procés que respon completament al moment vital de l’autora. També en el cas d’Aina Koda, la música és una forma d’alliberament i reivindicació, però sobre tot de lluita. Rosio Cano, a més, destaca la “necessitat d’introspecció” i d’una travessia per les seues emocions a l’hora d’escriure els seus versos. En tots els casos, a pesar de la diferència d’estils, la sensibilitat i la interioritat pròpies són vitals per a crear.

PLURALITAT

Xiomara ha viatjat per bona part d’Amèrica Llatina, i les seues arrels veneçolanes l'han fet interessar-se per aquelles cultures i per les músiques que es fan a l’altra banda de l’Atlàntic. Viatjar, conéixer les seues tradicions i les seues arrels li ha resultat imprescindible per ampliar encara més els seus horitzons i aprendre d’altres realitats que no es contemplen a Espanya ni a Europa. “M’ha ajudat a ampliar les meues mires, a sentir molt de respecte per tot el món i per tot el que es fa”, explica la música. Sobre tot, remarca la riquesa d'haver begut d’altres cultures, inspiracions, i perspectives. “He entès que les coses no són únicament sota el cristall per on una mira la vida, sino que hi ha moltes altres visions”, explica la compositora.

SÍNDROME DE LA IMPOSTORA I INSEGURETATS

Les dones pateixen la síndrome de la impostora més a sovint que els homes. Segons una enquesta de Sexpol, un 66,7% de les dones l’ha sentit alguna vegada. Les tres compositores han tingut aquesta sensació a l’hora d’eixir a l’escenari. Aina ho experimenta sobre tot quan comparteix cartell amb grups de renom. “Quan compartisc escenari amb artistes més grans, tendisc a comparar-me i pensar que sóc pitjor per tindre menys públic”, relata Koda. Inclús Xiomara, després d’una gran trajectòria i d’haver cantat arreu del món, a vegades es troba pensant: “Estaré a l’alçada d’aquest concert?”, “s’estarà avorrint el públic?”.

També Rosio ha tingut aquest tipus de pensaments. Però sobre tot, expressa que allò més dur per a ella és comparar-se amb altres persones: “Tendeixo a comparar-me molt, en la música, i en tot”, explica la cantant. En aquest sentit, la rapera de Polinyà del Xúquer conclou que ens hem de permetre ser com som, sense tractar de semblar ningú més.

OPORTUNISME FEMINISTA

Les tres cantautores coincideixen en que, a sovint, s’aprofita el mes de març i el dia de la dona per fer feminisme oportunista, o purplewashing, concepte que fa referència a ser feminista només quan interessa. Aina ho té clar: “m’han cridat moltes vegades per al 8 de març, però aquest dia me’l vull agafar com una reivindicació”. A més, la cantant afig: “vull que em criden la resta de l’any també”.

Rosio critica la masculinització dels cartells dels festivals, especialment en el panorama nacional i internacional, formats majoritàriament per homes. També destaca que a vegades es diu que un grup és “mixte” perquè hi ha una dona: “hi ha una sola dona en un grup de 7 components més”, i uns altres tants compostos únicament per homes, des dels cantants i músics, fins als tècnics.

Així, Xiomara sosté que els referents femenins que han faltat durant tant de temps són ara necessaris. “Aquests referents s’han d’anar creant, per a que les noves generacions els tinguen i hi haja més possibilitats”.